Per què sentim fiblades quan fem massa exercici?

Why do we feel sore after exercise?

[ca]

En el vídeo anterior la Putella Deville ens va avançar que la respiració cel·lular pot ser aeròbica o anaeròbica.

La respiració aeròbica utilitza oxigen y glucosa per a produir energia, aigua i dòxid de carboni.

La respiració anaeròbica es produeix en entorns sense oxigen. És un procés immediat però de durada breu que produeix menys energia que la respiraicó aeròbica.

Quan fem un esforç excessiu, els músculs recorren a la respiració anaeròbica. L’àcid làctic es crea en aquest procés i quan cristal·litza sentim fiblades.

[en]

In the last video, Putella Deville mentioned that cellular respiration could be aerobic or anaerobic..

Aerobic respiration uses oxygen and glucose to produce energy, water and carbon dioxide.

Anaerobic respiration happens when oxygen is not available. It’s an immediate but brief process that produces les energy than aerobic respiration.

When we workout excessively, our muscles resort to anaerobic respiration. Lactic acid is produced in this process and our muscles feel sore when it crystallises.

ATP: els diners de la cèl·lula

ATP: the cell’s money

[ca]

Continua el cafè científic sobre la respiració amb la Putella Deville, que ens porta dos tipus més de respiració.

La respiració interna és el transport d’oxigen dins dels organismes mitjançant els pigments respiratoris.

La respiració cel·lular són les reaccions bioquímiques que transformen l’oxigen en energia i, malauradament, diòxid de carboni.

[en]

This next science coffee about respiration with Putella Deville brings two other types of respiration.

Internal respiration is the transportation of oxygen inside organisms using respiratory pigments.

Cellular respiration is the group of biochemical reactions that transform oxygen into energy and, unfortunately, carbon dioxide.

5 maneres d’agafar oxigen

5 ways to take oxygen

[ca]

La respiració és un procés pel qual s’intercanvien gasos amb l’exterior i s’obté energia.

La Putella Deville explica les diferents maneres que tenim els éssers vius d’agafar oxigen per a respirar i dona exemples de cada tipus.

Us podem avançar que les modalitats són pulmonar, cutània, traqueal, branquial i bimodal, però els detalls us els dona ella en el primer vídeo d’aquesta sèrie sobre la respiració.

[en]

Respiration is a process by which gases are exchanged and energy is obtained.

Putella Deville presents the different ways for living beings to take oxygen to breathe giving examples of each type.

We can spoil the classification: pulmonary, cutaneous, tracheal, branchial and bimodal. However, you’d better hear the details from her in this first video of the series about respiration.

Arriba la 3a edició de l’Orgull en Ciències

The 3rd edition of Pride in Science is here

[ca]

Arriba el 3r Orgull en Ciències (18 de novembre, 19:30 h) per a visibilitzar la diversitat sexual i de gènere entre gent del món de la ciència i promoure la cultura científica.

Enguany comptem amb cinc xerrades i sis actuacions travestis.

El Kevin Ibeas Martínez parlarà de la sobreexpressió d’enzims contra l’obesitat; l’Ainoa Gómez analitzarà si els estereotips de les pel·lícules de Disney tenen fonament biològic; l’Adam Najjari destruirà mites de la medicina estètica; el Peter R. Sutton ens mostrarà llenguatge amb connotacions antiqueer, i l’Aurora Ranchal ens explicarà el dilema del presoner.

La Lana Vuli, la Kara Mel i l’Aljo Angelo faran la versió travesti d’aquests continguts i altres espectacles.

Com l’any passat, l’Orgull en Ciències formarà part de la setmana BcnQUEER de l’Ateneu del Raval i l’Espai QWERTY, del 15 al 19 de novembre.

[en]

Here comes the 3rd Pride in Science (18th November, 7.30 pm), an event for the visibility of sexual and gender diversity among people in the world of science and to promote science culture.

This year, we’ll enjoy five talks and six drag performances.

Kevin Ibeas Martínez will talk about overexpression of enzymes against obesity; Ainoa Gómez will analyse if the stereotypes in Disney films have a biological basis; Adam Najjari will debunk myths about cosmetic medicine; Peter R. Sutton will show speech with antiqueer connotations, and Aurora Ranchal will explain the prisoner dilema.

Lana Vuli, Kara Mel and Aljo Angelo will offer the drag version of these contents and other shows.

For the second time, Pride in Science will be part of the BcnQUEER week by Ateneu del Raval and Espai QWERTY, from the 15th to the 19th of November.

Com es relacionen el criptó i un metre?

What’s the connection between krypton and a metre?

[ca]

El sistema mètric no prové del planeta del Superman, sinó que conté una referència al gas noble criptó.

Els gasos nobles són els elements de l’última columna de la taula periòdica, que no s’enllacen a altres àtoms i no fan olor.

Es troben als llums de neó, en els quals reben una càrrega elèctrica que els excita a nivells d’energia superiors i emeten llum quan alliberen aquesta energia.

La llargada d’un metre es defineix com una proporció ben simple amb l’emissió de radiació del criptó que veureu al vídeo.

[en]

The metric system didn’t originate on Superman’s planet, but it’s linked to the noble gas krypton.

Noble gases are the elements in the last column of the periodic table. They don’t bond with other atoms and don’t smell.

They can be found in neon lights, where they receive an electric charge that excites them to higher energy levels. When this energy is released, light is emitted.

The length of a metre is defined as a very simple proportion to the radiation emission of cripton and you can see it in the video.

Per què el carboni és un element travesti?

Why is carbon a drag queen element?

[ca]

El carboni és un element travesti perquè es presenta amb diferents estructures i propietats. Però en ciència no se l’anomena travesti, se li diu element al·lotròpic.

Quan es disposa formant hexàgons en capes bidimensionals que es desprenen fàcilment, és el grafit, com el de la mina d’un llapis. Si crea estructures tridimensionals fortes, el coneixem com a diamant.

A part d’aquestes formes més conegudes, també existeix el ful·lerè, una estructura similar a una pilota de futbol que és útil per a capturar i transportar molècules.

[en]

Carbon is a drag queen element because it can take different structures with different properties. However, in science that’s not called a drag queen, but an allotropic element.

When it creates hexagons in bidimensional layers that are easily peeled off, it’s graphite, like a pencil lead. If it presents as a strong tridimensional structure, we call it diamond.

Besides these well-known variants, there is also fullerene, a structure which reminds of a football and is useful to capture and transport molecules.

El butè, el butí i maquillatge travesti

Butene, butyne and drag makeup

[ca]

Fa un temps us vam parlar
del gas butà i dels alcans (cadenes d’àtoms de carboni rodejats per àtoms d’hidrogen). Ara passem als seus cosins germans.

Mentre que els alcans només tenen enllaços simples, els alquens tenen algun enllaç doble entre àtoms de carboni, fet que fa que tinguin menys hidrògens. Vegeu la diferència entre el butà, CH3-CH2-CH2-CH3, i una versió del butè, CH2=CH-CH2-CH3.

Les versions dels alquens es distingeixen indicant el número del carboni on comença l’enllaç doble, per exemple: but-1-è, CH2=CH-CH2-CH3, i but-2-è, CH3-CH=CH-CH3.

En el cas dels alquins, trobem l’enllaç triple, per exemple: but-1-í, CH≡C-CH2-CH3, i but-2-í, CH3-C≡C-CH3. En el vídeo, la Lana Vuli en dona més detalls mentre es maquilla.

[en]

Some time ago, we talked about butane gas and alkanes (chains of carbon atoms surrounded by hydrogen atoms). Now it’s time for their first cousins.

While alkanes only have simple bonds, alkenes have some double bond between cabon atoms, which means there’ll be fewer hydrogens. See the difference between butane, CH3-CH2-CH2-CH3, and a version of butene, CH2=CH-CH2-CH3.

The differents alkene versions are named using the number of the carbon where the double bond starts, for example: but-1-ene, CH2=CH-CH2-CH3, and but-2-ene, CH3-CH=CH-CH3.

In alkynes, we found the triple bond, for example: but-1-yne, CH≡C-CH2-CH3, and but-2-yne, CH3-C≡C-CH3. In this video, Lana Vuli goes into more detail as she does her makeup.

Discriminació LGTBIQA+ en ciència

LGBTIQA+ discrimination in science

[ca]

Analitzem la discriminació de les identitats sexuals i de gènere no normatives en entorns de ciència i proposem una via per combatre-la.

Els problemes imposats a la gent LGTBIQA+ per una societat que ens discrimina fan que haguem de tornar a l’armari en entorns de ciència, que perdem confiança en les nostres habilitats o el nostre valor com a persona i que se’ns exclogui de les posicions de poder. A sobre, la pròpia ciència ens tracta com una anomalia.

La visibilització de les nostres identitats en projectes com Science Queers és una de les millors eines per enfrontar-nos al sistema i aconseguir una ciència i una societat més inclusives.

[en]

Let’s analyse the discrimination against non-normative sexual and gender identities in science environments and suggest a way to fight it.

The problems imposed on LGBTIQA+ people by a society that discriminates against us cause us to go back in the closet in science environments, to lose self-confidence, in our skills and in us as people, and exclude us from positions of power. On top of that, science itself treats us as an anomaly.

Ensuring representation of our identities through projects like Science Queers is one of the best tools to challenge the system and make science and society more inclusive.

Què són E211, E212 i E213 en el menjar?

What are E211, E212 and E213 in your food?

[ca]

Ens posem moltes coses a la boca i de vegades hauríem de prendre precaucions. És aquest un cas perillós?

A part de la lletra E, els conservants E211, E212 i E213 tenen en comú que són sals de l’àcid benzoic. Són les sals de sodi, potassi i calci, respectivament, i es troben a la natura.

Només són sals que conserven el menjar, igual que la sal comuna. Són antimicrobians i també es fan servir en cosmètics. És a dir que no cal patir.

[en]

We put lots of things in our mouths and should play it safe. Is this case dangerous?

Besides letter E, food preservatives E211, E212 and E213 have one thing in common: they are salts of benzoic acid. They are its sodium, potassium and calcium salts, respectively, and are found in nature.

They are simple salts that preserve food, just like common salt does. They are antimicrobial and they are also used in cosmetics. Nothing to worry about.

Científiques del col·lectiu. L’Orgull en Ciències 2021

Queer women scientists. Pride in Science 2021

[ca]

La Lana llegeix les opinions d’algunes científiques del col·lectiu sobre la divulgació científica i la visibilització d’identitats discriminades (font: #CienciaArcoiris).

Les científiques són la física Judith Juanhuix, la nanotecnòloga Sònia Estradé, la bioinformàtica Mireya Plass, la matemàtica Aurora Ranchal i la biòloga Ainoa Gómez.

L’Orgull en Ciències (18 de novembre) és un esdeveniment per visibilitzar la diversitat sexual i de gènere entre persones del món de la ciència i per promoure la cultura científica.

[en]

Lana reads opinions of queer woman scientists about science communication and representation of identities that suffer discrimination (source: #CienciaArcoiris).

The scientists are physicist Judith Juanhuix, nanotechnologist Sònia Estradé, bioinformatician Mireya Plass, mathematician Aurora Ranchal, and biologist Ainoa Gómez.

Pride in Science (18th November) is an event for the visibility of sexual and gender diversity among people in the world of science and to promote science culture.